Cursa dels Biberons 2018, tornem i ampliem.

I com ja es costum…Pàndols. I aquesta vegada ampliant aposta en gent i utilitat, tot això sense oblidar als grans protagonistes, els corredors i marxadors. Tot avisant ja que aquesta crònica serà una barreja de patrimoni, sensacions i convivència.

Com l’any passat els nostres estaven emplaçats al pilonet de Vall Closa, possiblement únic monument contemporani a la batalla que queda a la zona, sumant aquesta vegada amb nosaltres un estudiant de Universitat que apunta bones maneres i estava disposat a continuar la ruta amb nosaltres, objectiu d’aquest any que no havíem amagat.

28377721_938304279651777_3652743345424314906_n
Foto de grup: Pandols 38, Regiment Pirinenc, Primera Linea i Didpatri, el pilonet es l’escenari

A més, aquesta vegada comptàvem amb els companys de Primera Linea, tres dels quals repetien companyonia amb nosaltres, per bé que ells foren situats un xic més amunt del pilonet, en un antic observatori des d’on es veia el que va ser front a Pàndols i el que ja era carretera aquell any 38. Sent aquella una ubicació perfecta per entendre el que va ser el camp de Batalla de Pàndols.

28468430_938304059651799_1693907267093990865_n
Els membres de Primera Linea, amb qui haviem compratit la neu de Vall Fosca feia sis dies escassos

Amb tot, i ho reconeixem, «ordenar el sector» va fer que el temps ens atrapés, i quan tot just havíem acabat de col·locar a tothom a lloc, els primers corredors passaven gairebé volant, i es que cal reconéixer que són unes autentiques besties de gairebé un altre univers que només podem admirar. Però cap problema…, nosaltres sabíem quina era la nostra feina i anàvem a realitzar-la, al principi tots estaríem estàtics als nostres llocs per després acabar la ruta els que ho desitgessin. Realitzant gairebé nou quilometres dels onze de la marxa popular.

20180225_105049
Marxadors i recreadors pel mateix camí, així trencarem barreres

I quatre fórem els valents que iniciarem la ruta, iniciant-nos per un terreny planer però dur que resseguia la cresta on estaven situats els companys de primera Linea, terreny pla que ben aviat acabaria per iniciar un ascens que ens duria al Coll de Solanes, sent aquell un punt de hidratació.

20180225_105454
Cap amunt companys

Cal dir que es un ascens molt aclaridor per entendre la batalla, molta roca i poca terra que deixa clar per que quasi no es van poder fer trinxeres «tradicionals», i es van haver de fortificar a base de parapets.

Vegetació baixa i que si ara dona poca cobertura ara, imagineu en una serra que els combatents descriuen cremada pels incendis, deixant el que ara veiem verd en paratges pelats i cremats.

I tot això amb material contemporani o molt semblant a l’època dels combats, fent d’això una experiència el més semblant possible. Reviure les experiències es un dels elements claus de la recreació.

20180225_110615
Present i futur de la recreació, tots aportem coses a aquest petit món

I tan clau es reviure la història com barrejar-se amb els no recreadors, objectiu important d’aquesta marxa. Ells…, els no recreadors són el nostre public objectiu i amb qui ens hem de normalitzar, i es per això que sempre que algú ens preguntava alguna cosa responíem i explicàvem.

Causant cert estupor entre ells la nostra indumentària, podríem dir que a la part alta del rànquing de qüestions estava la motxilla, el calçat i la manta, també preguntaven pel fusell…quan havien fet un calcul de pesos i volums que a més d’un va deixar astorat.

20180225_111216
Aturada per contemplar el caminat, el que queda per caminar…i les vistes

Però que quedi clara una cosa, ho preguntava una gent que no desmereixia gens, edats i estats de forma variats feien el mateix trajecte i patien igual aquell terreny. Posant de relleu que quan es vol…es pot.

Es ja passat Solanes quan ve la baixada vers Pinell de Brai, per bé que encara no veiem el poble. Baixada que ens fa anar un xic més relaxats i podem parar un xic més d’atenció al patrimoni de guerra. Sorgint trinxeres a banda i banda del camí, escasses restes de parapets de pedra, la Bassa de Roquetes i d’altres mostren una com podia funcionar la part alta de la serra en època de combats, afegint que la bassa estava seca.

Podem imaginar el que vulguem, que no arribarem a la realitat del que va ser, reflexions que ens van ocupar força estona fins que ja havíem baixat de la part alta, moment en que vam girar el cap enrere.

20180225_115016
Ja hem deixat la fortalesa de Pàndols enrere

Es en aquell moment que entens la frase «Pàndols es Pàndols» dita per un biberó i que el nostre amic Raimond ens recorda. I es que una autentica muralla de pedra s’alçava rere nostra creant una fortalesa només accessible per uns pocs passos naturals. En aquest moment encara venen més pensaments de la brutalitat de la batalla.

20180225_120059
Res com caminar els fronts per entendre’ls

Amb tot, ja hem passat la baixada més difícil i apareix el resultat de la voluntat de recuperar el patrimoni. I es que tenim davant nostre una espectacular trinxera recentment restaurada.

20180225_120528
Sempre es un plaer descobrir com es recupera el patrimoni del conflicte

I la marxa hi passa pel mig, permetent apreciar pous de tirador, nius de metralladora i parapets, realment una feina que cal felicitar.

20180225_120631
No oblidem la gent, autentica protagonista de la cursa, nosaltres, per més actius que siguem, som acompanyants

Ara sí, un cop apreciada la trinxera, ja encarem la marxa final vers el poble, arribant ben aviat al pla, on trobarem un punt d’avituallament que aprofitarem per fer un punt de reunió. I es que no tothom està aguantat el ritme, sent en aquest cas la jove fera de quatre potes que ens acompanya…i segur heu vist a les fotos. Però companys…aquí no s’abandona ningú i tots vigilem per tots. No patiu per ella, l’any que ve ens deixarà enrere a tots.

Moment aquest en que el seu propietari ens diu que tirem sense ell, que ja veu el poble i que anirà fent. Ja us dic ara que li vam fer cas a mitges, ja que sempre procuràvem estar a una distancia raonable i fins i tot l’esperàvem, com així va ser davant d’un refugi de quatre boques que ens sorprendria gratament. I que va explorar mentre ens tornàvem a reunir els quatre, cinc en realitat.

20180225_123810
Li teniem ganes a aquest refugi, i no ens ha decepcionat. Quatre boques interconectades entre ells que parlen de por

I del refugi, ja a Barranc de Pinell, ara si cap al poble. Poble al que tres de nosaltres faríem una entrada «tàctica», tot aprofitant així per millorar una mica les habilitats de recreació, punt clau en fer creïble els nostres papers…i que potser va sorprendre algun veí. Entrant després per la porta gran amb un temps de tres hores i quaranta minuts, que ja sabem que es una cosa merament orientativa, ja que no sortíem des del poble, però sempre fa il·lusió.

FB_IMG_15198241066032243
Pinell de Brai a tocar, ja olorem la teca ( Autor: José Maria Franch Català )

Però, i si heu comptat, falta un (bé…dos), i com hem dit no deixem a ningú. Ben aviat vam agafar una ampolla d’aigua i vam tirar enrere a recollir les sis potes que faltaven per creuar l’arribada, moment en que si vam poder donar per acabada la caminada.

FB_IMG_15198241997710743
I amb ells dos, ja hi som tots ( Autor: José Maria Franch Català )

Acomiadant, ara sí la crònica potser un xic llarga, entre agraïments a l’organització, creieu-me que fan una feina que ocuparia unes quantes pàgines més que aquestes línies llegides, i que mai els veuràs presumir de tal feina.

Moltes gràcies companys.

Anuncis

Un pensament sobre “Cursa dels Biberons 2018, tornem i ampliem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s