Nova fornada de recreadors i difusors, Màster 2017.

Com sabeu, la setmana passada fou molt intensa a nivell comunicatiu en tot el referent a la història del Regiment Pirinenc, la conferencia a Memorial 1714 i la presencia a Esplugues TV han fet que fem força passos endavant cara a evitar l’oblit d’aquells homes del 1936.

Però també com sabeu, també ja fa tres anys que col·laborem amb la Universitat de Barcelona, en el màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia, en el qual tractem la recreació de Guerra Civil Espanyola, i del qual ja havíem fet la primera classe a les aules.

Amb tot, encara falta la part pràctica, aquella que només s’aprén sobre el terreny i que per costum ens porta feina durant el mes de novembre, aquest mes potser un xic mes, i es que van ser tres sortides enlloc de dos, però també agraint que ens hagin «concedit» el poder mostrar un xic del patrimoni que puguem conéixer, cosa que d’altre banda hem fet amb tots els grup.

Amb tot, i ja introduïts, la primera recreació fou la de La Fatarella, el cinc de novembre, ja tradicional i només canviant de dates en funció de la data pròxima al que fou la darrera resistència aquell 1938, estranyament mogut una setmana endavant, però que també s’agraeix.

IMG-20171105-WA0055
Moment d’aquesta primera instrucció.

En ella ens acull l’associació LO RIU, aliada de gran estima de Didpatri, i on hi van participar tres dels nostres a més de vuit estudiants i els dos responsables de Didpatri.

En ella es van posar per primera vegada la uniformitat per utilitzar-la i veure la seva funcionalitat, abans havien vingut a fer proves. Afegint també la primera instrucció que molts deuen haver rebut, a més d’haver-se de moure amb esperit de combat, que ja sabem fictici, però que potser serà el més proper que viuran a la experiència del seu familiar.

A més, aquesta vegada hem d’afegir una novetat pròpia, que va ser deixar donar totes les ordres a en Pep, en pas natural de la seva evolució. Cal dir que totes les critiques són bones, tant en execució com en participació dels estudiants. L’escriptor d’aquestes línies va marxar cap una metralladora de «línia avançada» per tal de que pogués fer soroll gràcies a la pistola detonadora pròpia.

Tancant el dia després de dinar amb una visita llampec al que fou el lloc de comandament de Manuel Tagueña, la placa d’un tanquista alemany mort i l’ossari de Camposines. Tot de la mà del nostre gran amic Francesc Xavier Hernàndez.

20171105_173541
Un autentic poble construit en plena Batalla de l’Ebre, i de la mà d’en Xavier es una classe magistral.

La següent, dinou de novembre, era a Flix, aquesta vegada exercint nosaltres de màxims responsables de l’expedició. Sumant sis en total, dos nostres, tres estudiants i un amic lleidatà de gran professionalitat.

Recreant una darrera resistència prop de Flix i la retirada pel pont que després fou volat no podíem afegir massa d’instrucció, sent aquesta vegada pels tres nois la presencia d’aviació i una reproducció de camió blindat rus, el BA-5, present al conflicte.

IMG-20171119-WA0024
Els sis abans de començar, fred si, però sol. Un paradís comparat a l’any passat.

Acabant aquesta vegada el dia en una visita patrimonial just l’entrada de la fosca, però es que el Tossal de la Moradilla bé s’ho val. Disculpareu la qualitat de les fotos, però el telefon no donava per més.

IMG-20171119-WA0045
No sempre trobem plaques com aquesta, i per això valia la pena arriscar-se a la fosca.

I ara si, acabem, com sempre a Mundet, 23 de novembre aquesta vegada, sent divendres matinal i tots els que havien pogut venir o no presents. Per bé que els que havien vingut n’estaven lliurats.

20171124_105644
Material llest per als nois.

Amb tot allà es va fer una bona barreja de dos pirinencs i tretze estudiants. Custodiats per en Xavi Hernàndez. i l’habitual càmera que grava el curt.

20171124_121551
Moments d’instrucció a Palau de les Heures, si no fos per la moto podria passar per foto d’epoca.

Per molts d’ells fou la primera instrucció i una mena d’assaig d’avançament esglaonat gravat al que fou residencia oficial de Lluís Companys. Aprofitant per gravar en el que fou el seu refugi antiaeri i l’escalinata senyorial del Palau de les Heures, potser únics vestigis del passat en un edifici ara funcional per la universitat.

20171124_122747
Descoberta del refugi del President Companys.

De cara a nosaltres, vam poder estrenar un element que volem introduir en didàctica de forces de Muntanya, cal no oblidar que som el Grup d’Estudis de Muntanya Antiga, i aquest element era un soldat de muntanya estàndard de l’exercit del 36, gorret amb rivets verds.

20171124_131144
Els uniformats de Mundet.

Pensareu que no venia al cas, però sent l’escenari triat per en Xavier la marxa de les columnes sobre Saragossa, així explicàvem la incorporació d’aquest tipus de forces encara lleials a les columnes milicianes.

20171124_131702
Els nostres dos pirinencs. Com hem dit un va de soldat de muntanya reglamentari al 1936.

I això es tot, ara ja han acabat l’assignatura de recreació, i sabem que no tots vindran, però també us dic que un mínim de tres per any van repetint, eixamplant una base de recreació que d’altre banda envelliria i mermaria, coses d’edat i altres circumstancies pròpies de vida. Sent aquesta participació a la universitat un d’aquells punts que més ens omplen de joia, ja que de fet no es només formar recreadors, es formar futurs divulgadors de patrimoni, entenent la recreació com un patrimoni.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s