Sisena excursió de raquetes a Vall Fosca, tornem a casa.

Finals de febrer a la Torre de Capdella significa raquetes i esquís des de fa cinc edicions, i aquest any ha estat la sisena. I com no…els pirinencs hi érem.

Aquest any, malgrat les ganes, no es va poder combinar la sortida matinal del dissabte al matí, centrant-nos en la part oficial del programa, sent aquesta el cinema de muntanya i la excursió de raquetes del diumenge. Sent aquestes les parts on incidirem més.

img-20170226-wa0000
El material llest i revisat cara l’endemà.

Així doncs, i ja començant, ens dirigirem a l’ajuntament de la Torre de Capdella, vers la sessió de cinema de muntanya, on «El Rio de la Vida» fou l’escollida.

img-20170225-wa0010
L’Albert en plena introducció de les jornades, ell n’és l’anima.

Podreu pensar que no es una pel·lícula de muntanya en el seu sentit estricte, però compta amb altres coses que recreadors i no recreadors apreciem. Un ritme suau, una història humana que passa per totes les sensacions i una fotografia excel·lent, sempre a l’entorn de la pesca en un riu de Montana, i no m’estenc massa ja que segurament tots l’heu vista.

I no oblidem el ja tradicional sopar a Casa Teresina, que no per no haver-lo citat abans…, significa que no sigui important. Més aviat al contrari…es un d’aquells moments en que pots parlar de tot i de res, creant llaços que van més enllà de tota recreació, i en conseqüència imprescindible en tot acte comunitari. Però com entendreu, no explicarem massa, aquestes coses s’han de viure.

Si dissabte significa cinema i xerinola, diumenge significa muntanya i companyonia a través de de la Vall del Riu de Riqüerna, tot sortint de Capdella, punt de sortida d’una expedició que barreja expedicionaris del segle XXI i recreadors de diverses èpoques.

img-20170226-wa0009
Foto de grup abans d’iniciar la pujada.

Començant a pujar des de l’aparcament del poble encarem la primera part del camí, empedrat i que va entre els arbres que ens aniran abandonant poc a poc, al mateix ritme que tots anem fent ajustaments de roba, i es que la temperatura va resultar prou alta com per que tots anéssim deixant roba a la motxilla de mica en mica, acabant alguns en mànigues de camisa.

16999130_10211854621509809_448022368543814435_n
No tot es recreació militar, i es que no oblidem que molts pirinencs venien de l’excursionisme.

Però tal com diem calor, també diem més neu que l’any passat, cosa que va fer que quasi tots ens acabéssim calçant les raquetes, eina de gran ajuda en aquests casos. Tot causant les raquetes antigues algunes dificultats en alguns dels assistents.

16997715_10211854619349755_6542700560267716726_n
Les raquetes, imprescindibles per seguir el camí.

Amb tot, aquesta abundància de neu ens va permetrà lluir-nos com a Regiment Pirinenc, tot aprofitant dos dels nostres per estrenar o experimentar equip recent adquirit, i per bé que mostrat en jornades didàctiques, mai s’havien mostrat en el seu terreny natural.

Un va ser el camuflatge nival, estrena realment senzilla si tenim en compte, però que va mostrar la importància d’un bon camuflatge.

img-20170227-wa0054
El camuflatge nival s’estrenava on tocava.

L’altre, aquesta molt més complexa, la pujada amb esquís dels anys 30, amb totes les seves dificultats. Havent-se de carretejar a l’espatlla en ocasions, travessar rierols fent equilibris sobre les pedres, i com no…gaudint de les grans extensions que més amunt trobaríem. I quina via en feia el nostre company, va demostrar plenament la importància d’aquesta eina en tropes de muntanya.

Arribant el company el primer o dels primers de l’expedició al punt de destí, malgrat els inicis en que es va haver de posar i treure els seus esquís.

16996428_10211854717232202_1731849206738121511_n
La companyia d’esquí ha tornat, anem complementant el record del Regiment Pirinenc.

I si heu estat anteriorment…, ja sabeu que ve després. El tradicional café fet sobre la mateixa neu, café reparador que acompanya l’esmorzar de tots, i que moltes acaba consistint en picar tots una mica de tots, sent aquest any el convidat un Xolisso cortesia de Casa Fonso, puc assegurar que li vam prestar l’atenció que es mereixia.

16938602_10211854725712414_3728574575886780358_n
Bullint l’aigua per al café, necessari sens dubte.

Ara, companys de viatge, deixeu-nos entrar de nou en territori del regiment, i es que toca un d’aquells moments importants per als components del grup de recreació.

Aquest es la jura o promesa del regiment, sempre fet en muntanya, i un dels moments que encara que simbòlic, forma en certa manera part d’un ritual que ens agermana a tots. Sent aquest any dos els que ho van fer.

El primer va ser el company que havia pujat esquiant, nou recluta de recreació que apunta molt bones maneres.

img-20170227-wa0071
El moment del jurament del nostre company.

El segon jurament es un cas poc habitual, però molt simbòlic, sent protagonista una noia, que si bé no s’uniforma com nosaltres si que respecta el projecte, i fins i tot se’n sent part. I amb tals arguments no ens vam poder negar. Tothom és benvingut al nostre projecte.

img-20170227-wa0075
Benvinguda al pirinenc.

Amb tot, restava tornar, tot trepitjant les nostres passes abans realitzades, camí que vam fer amb cert pesar, i es que significava que les jornades arribaven al seu final. I es que companys, aquest tipus de jornades sempre ens omplen, conviure amb tots vosaltres es el nostre combustible. Quedant convidats sempre que vulgueu venir.

img-20170227-wa0067
Albert, gracies per la feina que fas.
Anuncis

Un pensament sobre “Sisena excursió de raquetes a Vall Fosca, tornem a casa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s