Amb el Pirinenc a Pàndols, descobrim un dels escenaris més durs de l’Ebre.

El Regiment Pirinenc a Pàndols? Si no hi va ser…, si heu pensat això heu encertat de ple. Però malgrat tot hi vam anar, i es que hi ha més factors a tenir en compte per assistir a recreacions, sent un d’ells l’amistat o el projecte.

I en aquest cas ambdós casos coincidien, l’organitzador de la Cursa dels Biberons es amic de l’associació, i a més el projecte de fer conviure esport i recreació es d’allò més atractiu. Afegint a més que ens va donar llibertat total d’uniformitat, factor aprofitat per nosaltres per dur l’uniforme pirinenc més pur, estrenant la recuperada barretina que apareix en la històrica imatge de la desfilada del Passeig de Gracia.

imagen-104
L’uniforme triat per l’ocasió, la barretina, manta creuada, cartutxeria espanyols i sarró, tot damunt de l’uniforme de pana.

A més aquesta vegada vam poder triar escenari, sent aquest la Vall Closa, escenari on s’ubica l’únic monument fet durant la batalla, i sent zona de pas tant de la cursa professional com de la marxa popular. Circumstancia que ens acostarà a tota mena de gent, sempre rebent-nos amb un somriure a la cara malgrat no sempre arribessin a nosaltres en les millors condicions.

imagen-113
Veiem les tres dificultats, sent la nostra unica possiblitat la de la marxa.

I la nostra funció es la mateixa de l’any passat, ambientar històricament un recorregut que passa per on van haver de passar aquell 1938 molts soldats que defensaven Catalunya i la República Espanyola, i ho diem en aquest ordre sabent de que parlem, ja que en aquell moment la nostra terra ja estava aïllada del gruix del territori republicà i les desgastades unitats republicanes es van nodrir de la joventut catalana.

Funció no cal dir que vam fer de bon grat, animant quan feia falta i assistint quan calia, feina aquesta que no va ser necessària més que dos vegades, i no d’excessiva gravetat.

Però clar, aquest anar i venir de gent de totes edats i condicions va tenir un efecte secundari, i es que un es va fer la reflexió de…Si ells poden, per que jo no…, pensant en unir-se a la cua de la marxa quan tothom hagués passat. Petició que no van tenir cap problema a acceptar, convertint-se el nostre company en un marxador més, diferenciant-se de la resta per anar amb l’equipament militar del 36-37, només afegint una manta a mode de capot per protegir-se del vent.

imagen-106
Veiem Mola d’Irto al fons, aquí el vent ja apretava i el capot ja s’estava fent servir.

Així doncs es va iniciar l’ascens pel dur terreny de Serra de Pàndols, tot podent trobar diferents paisatges que units als coneixements que hom pot tenir d’aquella part de Batalla de l’Ebre, van fer d’aquells poc més de 8 Km un viatge molt especial.

imagen-111
El grup de tancament de la marxa, a qui agraeixo que deixessin acompanyar-los.

El primer que ben aviat vam trobar va ser una cinglera encarada l’actual carretera i vers la Serra de Cavalls, on si que van ser els nostres pirinencs aquell 38, per bé que fos sota una altre designació.

Va ser caminant per la cinglera que vam poder veure les parets de Mola d’Irto, Sant Marc i altres que fan entendre per que aquestes serres eren tan importants en l’entramat defensiu republicà.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Veiem la duresa del terreny (Imatge de Dolors Oliver).

Cinglera que vam deixar a la nostra dreta una estona abans de la famosa cota 666, reducte defensiu republicà que va caure al mateix temps que Cavalls aquell 30 d’octubre de 1938, quinze dies abans del final de la decisiva batalla que va marcar el destí de Catalunya.

Va ser aquest desviament que ens va portar a zona boscosa, replantada anys després de la batalla, però que igualment ens deixava veure ferides a terra en forma de metralla i estructures defensives, ara més visibles que algunes de les vistes anteriorment. Estructures en molts casos de parapets de pedra o trinxera poc profunda, sent la raó la duresa del terreny que fins ara havíem trepitjat.

imagen-112
Parapet defensiu ben visible, la trinxera també hi es, però resta molt oculta en la vegetació.

I passat aquest punt, sempre pujant cal dir, vam arribar a un dels tres avituallaments, punt aquest que va anar de meravella cara a beure quelcom abans d’iniciar una baixada que reservava encara moltes sorpreses, i que no permetria arribar a Cota 705 o Punta Alta, un altre dels punts claus de la batalla.

Potser la primera va ser poder veure la panoràmica de Pinell de Brai amb la Serra del Cardó al fons, des d’on Lister va dirigir els primers moviments del seu V Cós d’Exercit, creieu-me que veient aquella imatge s’entén la ubicació del seu centre de comandament a Coll dels Pins.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Pinell de Brai i Serra del Cardó al fons (Imatge de Dolors Oliver).

Continuant el camí encara van aparéixer algunes trinxeres prou ben conservades, per bé que de molt mal fotografiar a causa de la vegetació, tot fent aquell camí prou distret malgrat no em pogués aturar massa a risc de perdre els meus guies que seguien caminant, deixant a la nostra esquerra un dels pocs punts d’aigua que hi ha Pàndols. I que si bé ara no la veiem vital, si ho va ser aquell agost de 1938, quan el punt més ferotge de la batalla dels 115 dies era en el terreny que ara trepitjàvem, En aquest punt m’haureu de disculpar, ja que no recordo el seu nom i tampoc la vaig fotografiar, generant un petit punt feble en aquesta crònica.

Punt feble que espero quedi compensat en la següent parada, ja en baixada de la serra i passant just per sota de les parets de Pàndols, un d’aquells moments en que la natura mostra la seva força tot creant una muralla impossible de flanquejar, només sent possible passar per on ella ha volgut que passis.

imagen-121
La “muralla” de Pàndols.

Sent de fet aquest el pas que marca ja una baixada progressiva vers Pinell de Brai, que ens portarà a anar d’una natura salvatge encara al barranc que mena per sota les carreteres i acaba sota la bodega modernista de Cèsar Martinell, sent aquest ja el final del camí i també d’aquestes línies.

20170205_134229
Ja s’alvira Pinell de Brai, final del trajecte.

Només restant agrair la confiança i feina dels organitzadors, les estones passades amb els companys recreadors i la companyia del grup de tancament de la marxa, tots vosaltres heu fet d’aquesta una jornada de les que queden al calaix dels bons records.

cartell-biberons
Cartell de l’Esdeveniment.

Notes i afegits posteriors, tots canvis indicats per altres lectors que están fent aquestes linies seves, us ho agraim molt:

Ens han aclarit que la bassa sense nom es la Bassa de Roquetes, i que estava seca l’any 38. Gracies pels dos detalls.

Afegim la noticia de Canal 21.

Anuncis

Un pensament sobre “Amb el Pirinenc a Pàndols, descobrim un dels escenaris més durs de l’Ebre.

  1. Us felicito. Tant per la crònica com per haver-vos unit a la marxa, així com per la vostra representació històrica bèlica a les nostres terres. Gràcies.

    Salut i República.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s